Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés

L’exposició transcorre de la modernitat de Sorolla a la contemporaneïtat d’Opie. Aquest recorregut d’icones comparteix, de la mà de la llum de Sorolla, una enriquidora passejada d’anades i vingudes a partir de les que es construeix l’habitar poètic del món, fent un recorregut de gairebé un segle entre veus de la pintura valenciana. Pel camí es reinterpreten mites del passat expressats en narratives contemporànies que posen de manifest el dubte etern de la humanitat i la recerca de la espiritualitat i que troba en l’art una de les seves vies més meravelloses d’expressió. Picasso omple de generositat la mirada i convida a veure el món des de la coexistència d’òptiques múltiples, deixant enrere la mirada clàssica i simple del renaixement. Valdés mostra que l’art és molt més que la seva imatge i la seva presència i que el diàleg amb el passat és imprescindible per comprendre el present i atansar els somnis. El desig d’una nova era capaç de posar de relleu l’essència de la vida en la seva complexa simplicitat és el que expressen les platges d’Opie. Iconografies que transporten des de la llum del mediterrani a l’ànima del món.

L’art com a manifestació visible de les expressions de les cultures assumeix funcions com les de comunicar, educar i formar en valors. Les manifestacions artístiques són símbols d’identitat que permeten compartir elements socioculturals, mitjançant el que poder adquirir concepcions i coneixements, els continguts dels quals poden aportar una visió transformadora del món.

Una de les premisses que es planteja en la present exposició, realitzada a partir d’una selecció de la magnífica col·lecció de la Fundació Bancaixa, és proposar a l’espectador l’experiència de poder apropar-se a la diversitat de llenguatges i relats que es desenvolupen des de la mirada analítica i sensible, en el transcurs del segle XX. Defugint però d’un relat historicista de pautes cronològiques per posar de relleu els contrapunts d’influències i intercanvis entre autors, estils i èpoques.

La capacitat de l’art de fer visible l’invisible, com deia Paul Klee, permet aprofundir en el significat del que ens envolta, mitjançant un acte de transfiguració capaç de revelar els sentits ocults de la imatge. El món és en tant que existeix com a representació i per això la creativitat i l’art són elements cabdals a fi de dibuixar nous horitzons en la societat, fer-nos a tots més propers en tots els sentits que pugui desplegar el concepte de inclusió. L’educació per l’art és la forma de fomentar el creixement humà i l’educació estètica és fonamental per a aquest procés.

Partint d’aquestes premisses, la present exposició discorre entre diferents models iconogràfics que mostren maneres diverses de veure, interpretar, analitzar i compartir costums, paisatges, sentiments, desitjos, anhels, records, somnis… que configuren la nostra visió del món.

Models en tant que són representacions dignes de donar-li seguiment i interpretar-les en la seva capacitat d’albergar l’ànima impertèrrita. Iconografies en el sentit que el significat al·legòric i simbòlic de les imatges creades per aquests artistes passen a formar part de l’imaginari col·lectiu.

En la nostra societat és evident el predomini del llenguatge de la imatge i l’art esdevé la millor finestra per a imaginar, per a estimular els processos creatius i experimentar. En aquest sentit, escoltar i aprendre de les mirades dels artistes és un camí a recórrer per a dissenyar el futur desitjat.

Les obres dels artistes esdevenen models de representació i entre ells s’ha utilitzat com a referent, ja sigui per apropar llenguatges, per a explorar o per a desenvolupar estètiques oposades.